"Fassalux" fèsc mìngol de luster
Intervista a la sociazion fascèna
Se ve tolede del temp e jide a veder l sit internet www.fassalux.it podarede lejer e veder la desvaliva ativitèdes che la sociazion Fassalux porta dant e ence spartir vèlch sia curiositèdes. Ma se chieride l statut de la sociazion no l’é, e nience i inomes de chi che fèsc pèrt del consei.
Se pel lejer enveze te n comunicat che i à manà fora acà pech temp: “Se conscidron fortuné de esser stac nominé coscì tanta de outes te chisc dis, n muie de chestes a na vida deldut no adatèda, deldut zenza fondament! Develpai de la zevila reclam! Ma chest no ne enteressa.”
Da pez aane proà ence nos de la redazion de La Usc a ge fèr na intervista al president de Fassalux Emanuele Pederiva e ge aane ence manà la domanes per mail, ajache someèa che no la jisse a se troèr duc per l’intervista. Nos aon tegnù dur e seghità a domanèr ence percheche n muie de jent aea palesà, ence chiò te redazion, la voa de n saer de più. Dò béleche doi meisc aon ciapà per mail la respostes che publicon chiò sotite.
Che él Fassalux?
“Sion n grop de Fascegn! Sion n grop de Ladins! No sion na sociazion politica e nience no l volon esser: ma ge recognoscion a la politica n ruol emportant e fondamentèl!
No sion na firma industrièla e nience chest volon esser! Volon esser ladins empegné, perché noscia val posse sgalizèr desche ejempie e referiment per duc chi che vegn da nos percheche i sà che i pel troèr n bel post olà passèr sia vacanzes. Nos speron che la Val de Fascia posse esser cognosciuda e recognosciuda ence per la inovazions, per la tradizions, per la cultura, per la sozietà ladina fascèna, per nosc saer defener e propor, vivan, i gregn valores de la vita, de la familia, de la scola, de l’impresa, de l’economìa... de la politica!”
Él n president, n diretif?
“Ei, descheche se pel entener benon dal statut, l’é n president e n consei.”
Cotenc siede?
“Sion 11 anter fenc e touses.”
Che sort de jent?
“Impiegac, artejegn, ensegnanc, imprenditores, studenc, jent da duc i dis ensoma.”
Can pa ve aede metù sù?
“La sociazion la é nasciuda de jené del 2011.”
Olà aede la senta?
“Noscia senta la é a Soraga.”
Co se fèjel a fèr pèrt de la sociazion?
“No l’é na vida particolèra per n fèr pèrt. Dut nasc da l’amicizia e da la condivijion e dal chierir de viver i medemi ideèi.”
Coluns él vesc programes? De che ve cruziède?
“Se cruzion prum de dut de ativitèdes culturèles, sozio-ricreatives, de volontariat (desche l prum but del Comun general de Fascia, “Gust de la Lum”, “Gust del Freit”, la mostra “La creazion zipièda te la Dolomites - la Dolomites zipièdes te l’om”, l stand a la “Festa ta Mont”, “La Via de la Misericordia”, l convegn su l’èga e c.i.) e sion averc a autra esperienzes che outa per outa pel se creèr.”
Siede na sociazion apartitica?
“No sion politicamenter schieré ma tolon ispirazion da la dotrina sozièla de la Gejia. Duc i comembres à la medema emportanza.”
Aconfenscionèla?
“Sion duc cristiegn catolics ma la sociazion no l’à n obietif demò religious e de cult.”
Che fajede canche ve troède te gejia?
“No capion l sens de chesta domana.”
Anter vesc programes él ence la cultura ladina? E la politica?
“Sion ladins e no podon no cognoscer noscia storia, chi che sion realmenter, noscia cultura ladina.
La politica l’é n servije al ben comun. Ne sà che la sie coscì tant emportanta che no podon no se enformèr e no se dèr da fèr per cognoscer la robes e capir coche les va percheche dalbon sie maor coscienza e cognoscenza da pèrt de duc nos.”
Aede n gran enteress de far pèrt de duta la componentes de la sozietà (Comun general, Union, UAL). Perché pa?
Te chesta ùltima litazions n muie de vesc comembres é stac lité te la UAL. Che obietives aede delaìte de chest partit?
“L’é n muie de confujion sun chest, na roba l’é fèr pèrt de la sociazion e n’autra l’é l dejiderie de ogne un de tor pèrt ativamenter a la vita publica; l’é desche se n component de la banda fajesse pèrt del partit e ge vegnissa domanà che enteress che à la banda tel partit.”
Te na intervista publichèda acà n mìngol de temp sul sfoi Adige Emanuele Pederiva l’à dit che “volede creèr na neva mentalità”, che velel pa dir?
“Demò che recognoscion l fat che oramai no se fèsc più nia per nia. L’amor e l dejiderie de n miorament zenza condizions e zenza se spetèr zeche en cambie l’é l spirit che ne spenc a propor alternatives e a se meter en jech. La ativitèdes che porton dant l’é rejon de crescimonia prum de dut per nos e ence per chi che dezide de tor pèrt a chel che proponon.
Sion fascegn, no ve l desmentià... ma volon aer n cher gran desche l’univers e fèr a na vida che l ben, l bel, l giust, l verech de noscia cara e amèda val posse doventèr legreza per n muie, per duc! A prest!
La paroles lascia post a l’interpretazion, la vita anunzia i fac!”
Intervista de Monica Cigolla
Usc di Ladins
13 de jené 2012
Edizion Nr. 02/2012